{"id":793,"date":"2021-03-18T08:41:27","date_gmt":"2021-03-18T08:41:27","guid":{"rendered":"https:\/\/neusgarciaguerra.com\/?p=793"},"modified":"2021-03-18T08:53:03","modified_gmt":"2021-03-18T08:53:03","slug":"terapia-madre-y-bebe","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/terapia-madre-y-bebe\/","title":{"rendered":"Terapia Madre y Beb\u00e9"},"content":{"rendered":"\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\"madre-y-bebe\"\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t

Psicoter\u00e0pia Mare Adolescent i Beb\u00e8<\/h2>\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t
\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

SESSI\u00d3 CIENT\u00cdFICA SEP i CL\u00cdNICA 2015<\/h3>

Reconstruint la relaci\u00f3 tri\u00e0dica<\/h3>

A la maternitat adolescent es donen dos processos cr\u00edtics simult\u00e0niament, l\u2019adolesc\u00e8ncia i la maternitat, ambd\u00f3s comporten canvis f\u00edsics i ps\u00edquics,<\/p>

Tamb\u00e9 l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un proc\u00e9s de separaci\u00f3-individuaci\u00f3 en el que l\u2019embar\u00e0s porta a un salt en la identitat.<\/em><\/p>

L\u2019adolesc\u00e8ncia suposa una crisi de identitat, per\u00edode de transici\u00f3 de la infantesa cap a la joventut. Encara no es t\u00e9 acc\u00e9s al sentit de identitat pr\u00f2pia que es necessita per tirar endavant a la vida. Cal trobar la individualitat en el desenvolupament de la identitat. S\u2019ha d\u2019aconseguir delimitar un territori de intimitat pr\u00f2pia, per\u00f2 tamb\u00e9 de solidaritat amb l\u2019altre. \u00c9s una tasca dif\u00edcil, degut a que el passat \u00e9s a punt de desapar\u00e8ixer amb la p\u00e8rdua del refugi familiar i el present \u00e9s ple de canvis i es fa menys previsible.<\/p>

L\u2019embar\u00e0s i el part representen una crisi evolutiva. Un moment de reorganitzaci\u00f3 psicol\u00f2gica, una oportunitat d\u2019enfortiment, si es supera, permet organitzar-se d\u2019una altre manera. Es dona un canvi de identitat, la noia ja no \u00e9s la filla de sa mare, \u00e9s una mare com sa mare. L\u2019embarassada t\u00e9 una receptivitat m\u00e9s gran, es troba m\u00e9s en contacte amb ella mateixa i tamb\u00e9 envers la relaci\u00f3. Transpar\u00e8ncia ps\u00edquica.<\/p>

El que ens ocupa avui \u00e9s la ter\u00e0pia d\u2019una mare adolescent i la seva beb\u00e8. Ter\u00e0pia que t\u00e9 unes caracter\u00edstiques especials, degut que s\u00f3n dos per\u00edodes de gran similitud.<\/p>

El fil\u00f2sof franc\u00e8s Jean Jacques Rousseau defineix l\u2019adolesc\u00e8ncia com un part, diu que en el primer part neix un beb\u00e8 i en el segon un home o una dona\u201d<\/p>

Marie Rose Moro ens diu que els beb\u00e8s i els adolescents tenen molts punts en com\u00fa. S\u00f3n les etapes m\u00e9s vulnerables als traumes degut al per\u00edode de transici\u00f3 en el que viuen i de la seva gran ebullici\u00f3 ps\u00edquica (el desenvolupament ps\u00edquic preco\u00e7 dels beb\u00e8s i les construccions identit\u00e0ries intenses dels adolescents). Tant uns com altres son els m\u00e9s dependents del seu entorn, de la mirada de l\u2019altre, de les projeccions que rep de les persones significatives per a ell.<\/p>

S\u2019expressen els dos intensament i en gran part mitjan\u00e7ant el cos.<\/p>

En aquest cas s\u2019afegeix un entorn familiar precari, el que fa que mare i filla estiguin en situaci\u00f3 de risc. Tamb\u00e9 es cert que el fet de no tenir la contenci\u00f3 de la fam\u00edlia i haver de viure a una centre maternal t\u00e9 la seva part positiva. Una centre maternal ofereix un espa\u00ef de conviv\u00e8ncia que afavoreix la integraci\u00f3 mares-nens. El grup ajuda a la construcci\u00f3 de la identitat adolescent. El fet de conviure amb altres mares adolescents amb fills, les ajuda a no sentir-se soles, diferents, etc..<\/p>

Ens plantegem fer una ter\u00e0pia amb mare-beb\u00e8. Tenim en compte aquesta situaci\u00f3 de intensitat emocional doble de la mare que permet una gran permeabilitat ps\u00edquica i possibilita fer un treball psicoterap\u00e8utic, oferint un espai de contenci\u00f3. Transpar\u00e8ncia ps\u00edquica<\/p>

Una de les coses que ens diu Marie Rose Moro \u00e9s la necessitat de passar per la creativitat art\u00edstica per accedir al que \u00e9s propi de l\u2019adolesc\u00e8ncia, \u00e9s a dir una necessitat de buscar en s\u00ed mateixos.<\/p>

Pensem que potser l\u2019embar\u00e0s d\u2019aquesta noia t\u00e9 a veure amb aquesta necessitat, mitjan\u00e7ant la creativitat, de buscar en si mateixa.<\/p>

Tenim present el que ens comunica l\u2019Equip d\u2019Atenci\u00f3 al Menor Infractor de FHSPC, al seu llibre Adolesc\u00e8ncia i Transgressi\u00f3. Que ens diu que: Fer-se c\u00e0rrec d\u2019un fill a l\u2019adolesc\u00e8ncia complica la construcci\u00f3 de la identitat en aquesta etapa. La qual s\u2019haur\u00e0 de reorganitzar tenint en compte els aspectes regressius normals o patol\u00f2gics que la incipient maternitat pugui estimular a una etapa de creixement. \u00c9s essencial tenir cura dels aspectes infantils perqu\u00e8 no quedin hipotecats, temporal o definitivament degut a la cura de la criatura, permetre que s\u2019elabori el dol d\u2019una part de la seva adolesc\u00e8ncia, a la qual haur\u00e0 de renunciar.<\/p>

El cas que presentem l\u2019hem portat a terme les dues en co-ter\u00e0pia, durant un temps breu per\u00f2 intens (8 mesos a sessions setmanals), proc\u00e9s on hi ha hagut una mobilitzaci\u00f3 d\u2019ansietats i defenses, amb una resposta din\u00e0mica que ens ha portat a una reflexi\u00f3 sobre les possibilitats i l\u00edmits de la psicoter\u00e0pia pares-beb\u00e8. Q\u00fcesti\u00f3 que hi tornarem m\u00e9s endavant.<\/p>

Es tracta d\u2019una intervenci\u00f3 en una situaci\u00f3 de crisi degut que s\u2019acaba el per\u00edode d\u2019estada al centre maternal on viuen: la mare t\u00e9 17 anys, en far\u00e0 18 d\u2019aqu\u00ed 5 mesos i la poden separar de la seva beb\u00e8 de 15 mesos. Ella, encara no es pot fer c\u00e0rrec de la filla i no t\u00e9 uns adults que les puguin acollir.<\/p>

Hi ha una realitat externa angoixant, per la gravetat de la situaci\u00f3, la premura de temps i la pressi\u00f3 institucional. No hi ha temps. El centre on viuen mare i filla t\u00e9 una tend\u00e8ncia a la expulsi\u00f3 i evacuaci\u00f3. La mare freq\u00fcentment rebutja i \u00e9s rebutjada.<\/p>

Descriurem el proc\u00e9s destacant algunes reflexions que es desprenen del mateix. Presentem dos entrevistes preliminars i el proc\u00e9s del desenvolupament en dues etapes.<\/p>

Primer capturant la necessitat inconscient i processant la demanda, en segon lloc el curs del tractament implica la construcci\u00f3 d\u2019un espai continent per les ansietats de la mare i el beb\u00e8, i tamb\u00e9 la pres\u00e8ncia del pare i el tercer objecte. A la sessi\u00f3 final veurem com la mare re-interpreta la r\u00e0bia i compren que \u00e9s una emoci\u00f3 que es pot fer servir per sentir, comprendre, pensar i actuar.<\/p>

INTRODUCCI\u00d3:<\/p>

La fam\u00edlia est\u00e0 composada per: mare, Ana; pare, Miguel i la beb\u00e8 Misy. Ni els avis paterns ni els materns poden responsabilitzar-se de la nena.<\/p>

L\u2019Ana t\u00e9 17 anys i la beb\u00e8 15 mesos. Viuen en un centre maternal. L\u2019Ana \u00e9s de la Rep\u00fablica Dominicana i \u00e9s filla de la tercera parella de la mare. El pare de la beb\u00e8, Miguel t\u00e9 un ordre judicial d\u2019allunyament degut als conflictes entre ells com parella.<\/p>

El pare \u00e9s un noi de 19 anys, d\u2019origen sud-americ\u00e0 que emigr\u00e0 amb la seva fam\u00edlia a Barcelona, durant la seva lat\u00e8ncia. Observem que pateix sobrep\u00e8s i mostra una actitud passiva. No treballa ni estudia, t\u00e9 q\u00fcestions pendents a Just\u00edcia Juvenil, caldr\u00e0 que porti a terme un treball comunitari en breu. Ve a les sessions i s\u2019implica amb dificultat. Hi ser\u00e0 a les sessions com un acompanyant absent-present que ve amb la mare i la filla fins a la consulta de l\u2019hospital, per\u00f2 despr\u00e8s se\u2019n va al bar a esmorzar durant el temps de la sessi\u00f3 i les espera fora la majoria de les vegades, com una manera de situar-se en la relaci\u00f3 passivament i auto-marginant-se.<\/p>

L\u2019Ana ha viscut una severa car\u00e8ncia i abandonament, se sent enfadada i amena\u00e7ada. Tenim en compte el que ens diu Lebovici : \u201cl\u2019inconscient de la mare, constitueix el primer mon que se li ofereix al beb\u00e8 i aix\u00f2, porta a vegades, a la patologia. Aquesta comprensi\u00f3 ens porta a les paraules de Selma Fraiberg 1980, a contactar amb una part inconscient de la ment del beb\u00e8 i detectar la seva influ\u00e8ncia dels \u201cghosts in the nursery\u201d. El que s\u2019ha anomenat els fantasmes a l\u2019habitaci\u00f3 del infant.<\/p>

Desitgem mostrar com intentem anar construint un espai continent terap\u00e8utic, front al funcionament projectiu-expulsiu, per afavorir l\u2019ampliaci\u00f3 de l\u2019espai mental de la mare per atendre i captar les necessitats de la beb\u00e8 i com es va obrint la relaci\u00f3 de dos a tres.<\/p>

Pensem amb Norman 2001: la interacci\u00f3 terapeuta-beb\u00e8 pot ser capa\u00e7 d\u2019activar i recuperar aquelles parts del mon intern del beb\u00e8 que han quedat excloses de la contenci\u00f3 i poden ser favorables per una vitalitzaci\u00f3 del trastorn emocional que a llavors, pot ser tractable a trav\u00e9s de la relaci\u00f3 mare-beb\u00e8.<\/p>

Estem front dos edats tant de la beb\u00e8 com de la mare que la plasticitat i capacitat de canvi s\u00f3n \u00faniques al llarg de la vida i determinants perqu\u00e8 es puguin produir modificacions en la relaci\u00f3. Transpar\u00e8ncia ps\u00edquica<\/p>

INC<\/p>

CAPTEM LA NECESSITAT INCONSCIENT<\/strong><\/p>

L\u2019Ana i la Misy van ser derivades a la Unitat, amb la demanda de valorar si la mare es pot fer c\u00e0rrec de la seva filla. Viuen en un centre maternal desde els 2 mesos de la nena, despr\u00e9s del frac\u00e0s de la conviv\u00e8ncia amb els avis paterns. Els educadors i l\u2019EAIA plantegen que la mare no est\u00e0 atenta a la seva filla.<\/p>

L\u2019Ana \u00e9s filla de la tercera parella de sa mare. \u00c9s la petita d\u2019una fratria de 5 germanes amb les que ha tingut poca relaci\u00f3. La seva mare pateix alzeimer des de que l\u2019Ana tenia 12 anys, moment en el que comen\u00e7\u00e0 a faltar a l\u2019escola i a vagar pels carrers. El seu pare \u00e9s un pare absent, va i ve del domicili familiar. L\u2019Ana mai accept\u00e0 el control dels Serveis Socials i durant l\u2019embar\u00e0s va rebutjar l\u2019avortament que se li proposava, manifestant que volia tenir la seva filla. Evit\u00e0 les entrevistes amb serveis socials, per\u00f2 als 2 mesos de n\u00e9ixer la Misy, accept\u00e0 l\u2019 ingr\u00e9s al centrematernal, ja que sentia que necessitava ajut temporalment.<\/p>

El pare \u00e9s present a la ment de la mare i de la filla. Creiem que es tracta d\u2019un aspecte sa de no voler excloure\u2019l. Malgrat el que senyalem, la implicaci\u00f3 d\u2019ell ha estat escassa.<\/p>

A la primera entrevista<\/strong> mare i filla es presenten puntualment, s\u2019asseuen al centre del matalasset, la nena enganxada a la mare.<\/p>

La Misy \u00e9s una nena grassoneta, amb uns ulls i cabells molt negres. La mare \u00e9s prima, de pell fosca, porta el cabell recollit molt tibat amb una cua.<\/p>

La mare ens diu: \u201c No se porque tengo que venir! Estoy harta de tanta cosa!<\/p>

Mostrem les joguines a la nena i els hi diem que aquest espa\u00ef \u00e9s diferent al que coneixen. La nena manifesta inter\u00e8s per les joguines, amb la mirada, per\u00f2 continua enganxada a la mare, imm\u00f2bil.<\/p>

La mare pregunta quan de temps haur\u00e0 de venir, fent saber que ho far\u00e0 en contra de la seva voluntat. Sentim intensament la seva indignaci\u00f3 i r\u00e0bia. Mentrestant, la Misy mira de nou les joguines i la mare li diu: \u201ccoge la pelota\u201d. La nena agafa els cercles i el pal, i comen\u00e7a a enfilar-los.<\/p>

Ens interessem per la vida que porten i la mare diu no haver-se sentit mai ajudada per ning\u00fa.<\/p>

L\u2019Ana mostra una actitud desafiant, se sent atacada, des valoritzada, pel fet d\u2019haver de venir a fer una ter\u00e0pia amb la seva filla. En un moviment d\u2019 identificaci\u00f3 projectiva es dedica a desvaloritzar el que rep del centre maternal, on viuen i l\u2019espa\u00ef terap\u00e8utic que li oferim. La seva relaci\u00f3 interna tamb\u00e9 es projecta en nosaltres.<\/p>

Respecte el centre diu que els donen menjar caducat i que les educadores no funcionen b\u00e9 amb la seva filla. En lloc d\u2019educar-la, li diuen que la nena no s\u2019en assabenta i la consenteixen.<\/p>

Despla\u00e7a al centre el que ella va sentir amb els seus pares. El menjar, que \u00e9s una cosa bona i \u00e9s \u00fatil per cr\u00e9ixer, pot trobar-se en condicions dolentes i fer emmalaltir. Es consenteix en lloc d\u2019educar.<\/p>

Mentre, a la nena li cau un cercle que se\u2019n va rodolant fins l\u2019extrem del despatx. Se\u2019l queda mirant. La mare li diu que el vagi a buscar. La Misy s\u2019aixeca i es queda imm\u00f2bil enganxada contra la paret, de cara a nosaltres. Seria, desafiant. La mare insisteix : c\u00f3gelo!\u201d es produeix un ambient tens. La nena enrabiada i seria ens mira desafiant per veure si confirmem l\u2019actitud de la mare. Sembla dif\u00edcil mantenir el desafiament amb aquesta intensitat tanta estona. Es fa un silenci i nosaltres diem que sembla que costa fer el que la mare li diu. Quan sent que les terapeutes donen suport a la mare, va a buscar el cercle, el porta i continua el joc. La mare alleujada li diu que no es deixen les coses tirades per\u00f2 tamb\u00e9 li fa mimos.<\/p>

La mare es va identificant amb nosaltres i explica que la van educar com de bojos, el de menys eren els crits, la seva mare la perseguia amb l\u2019escombra. La nena crida i s\u2019inquieta, la mare ens diu que \u00e9s igual que ella , si no t\u00e9 el que vol s\u2019enfada. Li preguntem si li agradaria canviar aix\u00f2 i ens diu: \u201c no s\u00e9….siempre ha sido as\u00ed!.\u201d<\/p>

S\u2019acaba l\u2019entrevista dins la confusi\u00f3 : ser ajudada la converteix en incapa\u00e7. El que \u00e9s bo, ser ajudat per cr\u00e9ixer, \u00e9s viscut com dolent.<\/p>

L\u2019Ana ha crescut en una fam\u00edlia amb forts mecanismes expulsius i sense capacitat de pensar. No ha trobat un espai contenidor i se sent desesperada, esquerpa i rebutja qualsevol nova relaci\u00f3 i al mateix temps molt necessitada. La sentim sincera i en gu\u00e0rdia front el que \u00e9s desconegut per\u00f2 al mateix temps pot posar paraules a la seva desconfian\u00e7a i el seu malestar.<\/p>

A la segona entrevista<\/strong>, nom\u00e9s arribar, la mare pregunta quan de temps haur\u00e0 de venir i la nena es posa a jugar amb els cercles i el pal, va enfilant els cercles en el pal, despr\u00e9s buida un cub de roba i se\u2019l posa al cap i juga a caminar sense veure res. Se\u2019l treu, ens mira i riu. La mare est\u00e0 pendent de protegir la seva filla durant el joc i tamb\u00e9 ens parla dels conflictes amb els seus pares. Explica com li afectava quan li canviaven alguna cosa de lloc. Li parlem de la seva fragilitat, que qualsevol canvi era una amena\u00e7a. Assenteix i diu: \u201cyo estaba fatal. Ahora tengo que ocuparme de mi hija. Mi padre habla a gritos y mi madre dice que la asistente social viene a quitar los ni\u00f1os. No entienden tal como hablan los profesionales y ellos no saben hablar de otra forma.<\/p>

Ens parla de la seva parella, pare de la Misy, de la relaci\u00f3 espor\u00e0dica que t\u00e9 amb ell i tamb\u00e9 de la possibilitat que els avis paterns es facin c\u00e0rrec de la nena, encara que l\u2019Ana desitjaria viure independent. Li parlem del conflicte depend\u00e8ncia-independ\u00e8ncia- La Misy agafa la bossa de la mare, aquesta la renya i la nena diu: no! i plora. La mare comenta: \u201cme carga hasta que no puedo m\u00e1s y chillo\u201d! Li expliquem a la mare que el que ella pensa que \u00e9s una reacci\u00f3 de rebuig, en realitat \u00e9s un desenvolupament saludable de la nena.<\/p>

Porta la preocupaci\u00f3 de no poder calmar el plor de la Misy i pensem que tampoc pot calmar el seu propi plor. Pot parlar del seu patiment i pot connectar amb el terror a la repetici\u00f3 de la seva hist\u00f2ria. Quan se li ofereix un espai, al comen\u00e7ament ho sent com invalidant per\u00f2 molt aviat pot expressar la seva angoixa front a la repetici\u00f3 de les rebequeries de la seva filla, que ella no pot controlar. Ens diu: \u201c yo quiero ocuparme de mi hija, pero hay momentos que me cuesta. Cuando Misy dice que no a todo, me voy cargando hasta que no puedo m\u00e1s. Cuando siento que estoy a punto de explotar, la dejo en la cuna y me voy hasta que se calma\u201d. Valorem que expressa una preocupaci\u00f3 per les rebequeries de la seva filla i per el seu creixement. Al final de l\u2019entrevista fa una demanda angoixada d\u2019ajuda per canviar aquesta situaci\u00f3 que sent impossible de manegar i la desespera.<\/p>

Vol educar la seva filla d\u2019una altra manera, que pugui rebre el que ella no va rebre. Li preguntem a l\u2019Ana en qu\u00e8 pensa que la podem ajudar i ens diu que en les rebequeries de la seva filla perqu\u00e8 no sap com fer i li recorda les rebequeries que ella mateixa feia de petita i no vol que la seva filla passi pel mateix. Espont\u00e0niament fa un vincle entre la seva pr\u00f2pia hist\u00f2ria i el creixement de la seva filla, passat-present per evitar les repeticions inconscients.\u00a0\u00a0<\/p>

Amb aix\u00f2, podem sentir la necessitat inconscient i processar la demanda. El que vivia com persecuci\u00f3 es va transformant cap a el que pot arribar a ser un espai continent. La mare ens comunica la seva necessitat i al tractarla com focus de la nostra ter\u00e0pia, sent la possibilitat de rebre ajut, en lloc de sentir persecuci\u00f3 i separaci\u00f3. Intueix que li oferim un espai que li permetr\u00e0 cr\u00e9ixer i accepta la proposta de psicoter\u00e0pia setmanal mare-beb\u00e8. L\u2019Ana assumeix el comprom\u00eds i acudeix regularment a les sessions.<\/p>

CONSIDERACIONS I REFLEXIONS A L\u2019INICI DE LA PSICOTERAPIA<\/strong><\/p>

Ens plantegem la ter\u00e0pia com un \u00e0mbit on hi ha acc\u00e9s a l\u2019espai mental, a poder observar i pensar el que passa, a comprendre les ansietats i sentiments i a integrar en lloc de descarregar i expulsar.<\/p>

Un dels objectius de la ter\u00e0pia familiar \u00e9s interrompre la repetici\u00f3 patol\u00f2gica dels patrons transgeneracionals. Tenim aqu\u00ed una reconversi\u00f3 que est\u00e0 directament relacionada amb l\u2019espai contenidor i una disposici\u00f3 de la mare connectada amb el seu patiment i la seva motivaci\u00f3 que ajuda a establir l\u2019alian\u00e7a terap\u00e8utica.<\/p>

Podem connectar amb el dolor i patiment de la seva infantesa mitjan\u00e7ant el seu propi relat: Va cr\u00e9ixer a base de crits i baralles a la seva fam\u00edlia, va estar molt al carrer des de la pubertat, ens diu: \u201cme perd\u00eda por esos mundos\u201d. Tenim present una cita de Selma Fraiberg (1987), \u201cl\u2019acc\u00e9s al dolor i al patiment infantil \u00e9s una eina poderosa per desterrar els fantasmes i prevenir la compulsi\u00f3 a la repetici\u00f3 en la transmissi\u00f3 transgeneracional. Si els pares poden recordar, reviure i elaborar l\u2019ansietat i patiment de la seva infantesa a l\u2019espai terap\u00e8utic, els fantasmes desapareixen, i els pares angoixats poden arribar a tenir una cura protectora envers els fills, en lloc de repetir els seu propis conflictes del passat\u201d.<\/p>

\u00a0<\/strong><\/p>

PROCESSAMENT DE LA DEMANDA<\/strong><\/p>

A la primera sessi\u00f3 de ter\u00e0pia ens porta al pare \u201cpara que tambi\u00e9n aprenda a hacer de padre de su hija\u201d Ana sent que vol aprendre a fer de mare i posa en evid\u00e8ncia que ella sola no pot, que necessita ajut. Veiem com al disminuir la projecci\u00f3 augmenta la persecuci\u00f3 interna.<\/p>

Aviat la Misy s\u2019impacienta , se\u2019n va al rac\u00f3 i es tira a terra, plora i pica de peus. Es dona cops amb el cap contra la paret. La mare diu que ho fa per cridar l\u2019atenci\u00f3 i no li fa cas. M\u2019acosto a la Misy tot dient-li que avui tenim una situaci\u00f3 nova i dif\u00edcil. Misy mira i escolta. Tot seguit la mare s\u2019apropa i la calma. Llavors el pare rivalitza amb la mare per agafar la nena i aquesta el rebutja. El pare explica que tot es molt cost\u00f3s i dif\u00edcil, es justifica de no poder fer res. L\u2019Ana respon i manifesta la seva necessitat de no estar sola a l\u2019hora d\u2019educar la nena. Al mateix temps, ens pot dir que a vegades sent que s\u00f3n com dos nenes, com si fossin germanes, diu. D\u2019aquesta manera connecta amb els seus aspectes infantils amb la seva dificultat de tolerar la frustraci\u00f3.<\/p>

L\u2019Ana para atenci\u00f3 en com es comporta la Misy i com reaccionem amb les coses que fa la nena . Ens identifiquem amb la forma de treballar de Lebovici: dirigir-se directament al beb\u00e8, iniciant un intercanvi l\u00fadic amb ell, buscant captar en el discurs parental \u201cels mandats transgeneracionals inconscients\u201d.<\/p>

En aquesta sessi\u00f3 Ana reconeix que ella sola no es pot fer c\u00e0rrec de la filla, el que interpretem com un insight. Necessita suport i saber que el t\u00e9. Reconeixem la seva necessitat de cr\u00e9ixer per fer plenament de mare.<\/p>

Apreciem que l\u2019Ana es troba frustrada i sent r\u00e0bia per la situaci\u00f3 que ha de suportar. La Misy rep aquestes projeccions de la mare i reacciona amb rebequeries, es tira per terra, es dona cops contra la paret, per\u00f2 tamb\u00e9, busca un rac\u00f3 que li proporcioni contenci\u00f3, intenta donar-se el que li caldria rebre i no obt\u00e9. Com diu Esther Bick \u201cel dolor es converteix en el focus d\u2019excitaci\u00f3 som\u00e0tica al servei de mantenir la coher\u00e8ncia del self.<\/p>

Valorem que hi ha un d\u00e8ficit en la funci\u00f3 de r\u00eaverie que descriu Bion, i una dificultat en quan a la relaci\u00f3 continent-contingut, amb la pres\u00e8ncia de la projecci\u00f3 del malestar de la mare cap al beb\u00e8.<\/p><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t

\n\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t\t
\n\t\t\t\t
\n\t\t\t\t\t

A les primeres sessions<\/strong>, l\u2019Ana centra el seu inter\u00e8s en l\u2019educaci\u00f3 de la filla, amb una gran necessitat que creixi r\u00e0pid, i aprengui moltes coses. Manifesta por que s\u2019estanqui i no progressi.<\/p>

Explica que la seva filla fa m\u00e9s coses de les que li correspon per l\u2019edat que t\u00e9. Es mostra satisfeta de com l\u2019 ensenya. Informa que ella no va rebre cap tipus d\u2019educaci\u00f3 \u201ca mi, me educaron como de locos\u201d. L\u2019Ana vol creure que ella actua d\u2019una forma molt diferent a com van actuar els seu pares. Encara que tamb\u00e9 ens pot manifestar que ella desitja ocupar-se de la seva filla per\u00f2 que hi ha moments que li costa perqu\u00e8 sent que la nena es col\u00b7loca amb una actitud de desafiament. Observem com ella no pot suportar el \u201cnos\u201d de la nena perqu\u00e8 ella, com nena, no pot suportar els \u201cnos\u201d dels adults.<\/p>

L\u2019 Ana desitja que la seva filla no pari de fer progressos i aix\u00f2 la porta a un tracte exigent. Es que per l\u2019Ana, cada cosa que apr\u00e8n a fer la seva filla, significa que ella \u00e9s bona mare? L\u2019Ana ens diu que ella explica les coses a la Misy perqu\u00e8 ho comprengui i senyala que no funciona a cops i crits, sense pensar en el que fa. Aix\u00f2 li confirma que no actua com els seus pares?<\/p>

Hi ha situacions que ens informen de la gran inseguretat que sent com a mare de la seva filla. S\u2019aferra a un funcionament super-joic que no acaba de servir.<\/p>

Observem un fr\u00e0gil moviment en que mare i filla poden comen\u00e7ar a comunicar-se i es percep comprensi\u00f3 entre elles. La Misy \u00e9s capa\u00e7 de tolerar millor les frustracions i disminueixen les rebequeries. L\u2019Ana dona, rep i pot comen\u00e7ar a fer-se c\u00e0rrec dels seu propis aspectes infantils. Al mateix temps, observem que la nena est\u00e0 m\u00e9s comunicativa i alegre.<\/p>

L\u2019Ana imagina, fantaseja ser acollida amb la seva filla, a casa dels avis paterns, per\u00f2 aquests renuncien i aquesta possibilitat s\u2019esvaeix. Es repeteix de nou la viv\u00e8ncia de no tenir qui es faci c\u00e0rrec d\u2019ella. Desemparada, com als 12 anys, sense un adult que estigui pendent d\u2019ella. El pare es retira i deixa d\u2019acompanyar-la a les sessions. Falten 3 mesos per cumplir 18 anys i se\u2019n haur\u00e0 d\u2019anar del centre. No t\u00e9 un lloc on anar amb la seva filla. Si tingu\u00e9s un bon comportament, adaptat a les normes, potser li allargarien l\u2019estada, tenir una mica m\u00e9s de temps perqu\u00e8 no la separin de la seva filla.<\/p>

El seu futur est\u00e0 en entredit \u00e9s tan insegur! Li poden retirar la filla. Contratranferencialment sentim que les sessions esdevenen feixugues i dures, la situaci\u00f3 externa \u00e9s preocupant, es troben desprotegides.<\/p>

\u00c9s un moment delicat, el centre no veu capa\u00e7 a l\u2019Ana per fer-se\u2019n c\u00e0rrec i encara no hi ha un adult responsable i comprom\u00e8s.<\/p>

CONTACTE AMB SENTIMENTS DOLOROSOS<\/strong><\/p>

Aviat l\u2019Ana arriba deprimida i trista. Silenciosa. La Misy s\u2019apropa a la mare i mirant-nos diu \u201cpap\u00e0\u201d. Senyalem com sent l\u2019abs\u00e8ncia del pap\u00e0 i com aix\u00f2 afecta la mare. La Misy ens escolta, agafa els cubs apilables, les bosses i ho porta tot cap a la mare i s\u2019instal\u00b7la entre les seves cames, amb les joguines. La mare no reacciona ni fa gest de jugar. La Misy es posa el tel\u00e8fon de joguina a l\u2019orella i mira a una terapeuta, que li diu : \u201cte quieres comunicar, recordando el juego de otros d\u00edas\u201d. L\u2019Ana sent la trucada i comen\u00e7a a reaccionar i comen\u00e7a a col\u00b7laborar en el joc. Tamb\u00e9 pot comunicar amb nosaltres i ens diu que no pot comptar amb la fam\u00edlia del pare de la nena. A mida que acollim el seu dolor i preocupaci\u00f3 la mare \u00e9s m\u00e9s capa\u00e7 de jugar amb la nena, que jugar a fer taaaat! I quan va vers la mare, aquesta la rep amb els bra\u00e7os oberts i l\u2019omple de petons. Senyalem com dins la comunicaci\u00f3 es retroben, es recuperen i apareix la tendresa.<\/p>

A les sessions seg\u00fcents surt la r\u00e0bia, el no voler pensar, l\u2019 inter\u00e8s per marxar. Ana vol llibertat i mentre ho diu, la nena es dona cops de cap varies vegades al front amb el canto de la taula i va a buscar consol amb la mare en repetides ocasions. Senyalem aquesta situaci\u00f3 d\u2019atacar el cap i la ment, d\u2019atac al pensament. La mare pot, llavors, acollir la seva filla a la falda. Estableix un joc de fragmentaci\u00f3- trossos de nena: agafa el bra\u00e7 de la nena i diu: \u201ceste es el brazo de la mam\u00e1\u201d!, despr\u00e9s amb les cames, despr\u00e9s amb el cul: \u201cel culo de la mam\u00e1\u201d. Ens diu que si perd a la seva filla, ja la recuperar\u00e0 ! Fa un moviment de fugida, moviment esquizo-paranoide, en el que no vol saber res, no vol que li expliquin res, no vol continuar al centre maternal. Li interpretem que es troba en una situaci\u00f3 dif\u00edcil, en part per no voler pensar, volent evitar aquest patiment actual pot trobar un patiment encara m\u00e9s gran.<\/p>

Es manifesten ansietats paranoides i por a no poder-se contenir. Se sent provocada per les educadores perqu\u00e8 exploti i si ho fa, tem que li prenguin la nena. L\u2019educadora comunica que \u00e9s esquerpa i que \u201d en lloc de parlar, borda!\u201d No confia en ning\u00fa. Li molesta la proximitat. Mentre expressa aquest malestar a la sessi\u00f3 no pot estar receptiva als jocs de la nena. La Misy va a seure al peu d\u2019una terapeuta i aquesta li fa el joc del tatanet, mentre li canta la can\u00e7\u00f3. La qual acaba amb un fort salt que provoca el riure de la Misy. Llavors, la mare pot comen\u00e7ar a connectar observant i aproximant-se. Mentre tenim la fantasia de ser una fam\u00edlia acollidora per la Misy i l\u2019Ana. Interpretem les ansietats paranoides que viu la mare com a pors a perdre-ho tot i fer malb\u00e9 tots els esfor\u00e7os fets fins ara. L\u2019Ana parla llavors d\u2019uns pares incapa\u00e7os, desemparats, dolorits, que viuen en un cul-de-sac.<\/p>

Es que l\u2019Ana tamb\u00e9 es troba en un cul-de-sac? Pot tirar endavant la seva vida? S\u2019identifica amb els seus pares? Es pot identificar amb les terapeutes?<\/p>

L\u2019Ana est\u00e0 a punt de fer 18 anys i segueix obstinada en la seva posici\u00f3. Sembla que no pot pensar per\u00f2, una sessi\u00f3 m\u00e9s tard recapacita i demana ajut. Ha parlat amb la directora del centre, demanant que li perllonguin el perm\u00eds d\u2019estada uns mesos fins acabar el curs i al mateix temps ha buscat ajut amb les seves germanes. La m\u00e9s gran, que viu a Mallorca, est\u00e0 disposada a acollir-les, fent-se responsable de la petita. Els Serveis Socials hauran de valorar-la.<\/p>

\u00a0<\/p>

FOMENTEM L\u2019OBSERVACI\u00d3 I LA COMPRENSI\u00d3<\/strong><\/p>

L\u2019 Ana comen\u00e7ar a tenir cura d\u2019ella mateixa i a prendre iniciatives. S\u2019integra m\u00e9s al centre i gaudeix de les activitats. A una sessi\u00f3 explica que va anar al chiquipark amb les educadores i companyes i diu: \u201cMe lo pas\u00e9 muy bien, me tir\u00e9 por los toboganes con Misy y tambi\u00e9n me tir\u00e9 yo sola por todos lados porque una educadora se qued\u00f3 cuidando a mi hija.\u201d Mentre explica aix\u00f2 la Misy s\u2019ha tret els mitjons i juga a ficar-los a un recipient. Observem que quan la mare est\u00e0 continguda, la nena tamb\u00e9 est\u00e0 continguda. Entenem aquest joc com una dramatitzaci\u00f3 de la nena que mostra com l\u2019experi\u00e8ncia de contenci\u00f3 de la mare es converteix en contenidora per la nena. El fet que l\u2019Ana estigui m\u00e9s en contacte amb el seu patiment i amb els seus aspectes infantils afavoreix m\u00e9s contenci\u00f3 d\u2019ella mateixa i de la nena, alhora que li permet disfrutar de les activitats i del grup.<\/p>

L\u2019Ana, en aquests moments, pot recon\u00e8ixer espont\u00e0niament que l\u2019espa\u00ef de ter\u00e0pia li serveix. Ens diu: \u201c Aqui es un sitio de tranquilidad, de sentir cosas distintas del centro, de poder pensar en mi misma y me escuchais.\u201d<\/p>

Al llarg del proc\u00e9s observem com l\u2019Ana es va refent, pot jugar amb la seva filla d\u2019una forma m\u00e9s propera. Apareixen a les sessions amb m\u00e9s freq\u00fc\u00e8ncia els manyacs. La mare fomenta les car\u00edcies en la relaci\u00f3 amb la seva filla. En una sessi\u00f3, la Misy es posa sobre la falda de la mare i demana pessigolles. Estableixen un joc: l\u2019Ana fa pessigolles i immediatament li demana una abra\u00e7ada a la Misy. Si l\u2019abra\u00e7ada \u00e9s curta, les pessigolles s\u00f3n curtes, si \u00e9s llarga, les pessigolles s\u00f3n llargues. La Misy fa riallades. Es respira tendresa i alegria.<\/p>

Observem una evoluci\u00f3 clara de com l\u2019Ana es viu a ella mateixa com a mare. Es mostra satisfeta que la seva filla estigui m\u00e9s viva, amb un bon estat d\u2019\u00e0nim. No posa l\u2019accent en que s\u00e0piga fer m\u00e9s coses de les que li correspon. Detectem una vitalitzaci\u00f3 de la relaci\u00f3 que permet que el trastorn emocional ara pugui ser treballat mitjan\u00e7ant la relaci\u00f3 mare-beb\u00e8.<\/p>

\u00a0<\/p>

En aquesta segona etapa<\/strong>, es fa m\u00e9s pal\u00e8s, com podem observar i anomenar, els moviments expulsius de la mare a la sessi\u00f3 i mostrar-li com mim\u00e8ticament la Misy s\u2019identifica amb ella i comen\u00e7a a fer gestos expulsius, fins i tot amb els elements de joc que li agraden. Aquests moviments exasperen a la mare. L\u2019Ana no pot ser acceptada ni continguda i la nena, identificant-se amb ella, fa el mateix. Les nostres intervencions van dirigides cap a metabolitzar aquest malestar que necessita ser pensat. Mostrem a la mare el moviment de la seva filla lligat al seu. Poder sentir, pensar i contenir per no vomitar i expulsar.<\/p>

La nena imitant aquesta comprensi\u00f3 s\u2019identifica amb la mare i comen\u00e7a a ser una senyal de progr\u00e9s per modificar el cercle generacional. Separaci\u00f3-abandonament-r\u00e0bia.<\/p>

Al mateix temps es pot acostar a les seves dificultats i comunica que t\u00e9 problemes per dormir. Diu que \u00e9s perqu\u00e8 la Misy t\u00e9 malsons, i no la deixa dormir. I els malsons de l\u2019Ana? Anar a viure a un lloc desconegut, amb gent poc coneguda?<\/p>

Preguntem a l\u2019Ana per els seus projectes. Ens pot dir que ha parlat amb la germana per\u00f2 encara no sap quan aniran a Mallorca.<\/p>

Interpretem el dolor que representa marxar, perdre el centre, anar a un lloc que no coneix i no sap el que es trobar\u00e0. L\u2019Ana al comen\u00e7ament posa expressi\u00f3 d\u2019indifer\u00e8ncia i al cap d\u2019una mica pot dir que \u00e9s cert, que trobar\u00e0 a faltar a la seva educadora amb la que ha establert un bon vincle.<\/p>

Al final de la sessi\u00f3, al moment de recollir i posar-se la jaqueta, la nena comen\u00e7a a dir que no i fa una rebequeria que la mare no pot controlar i ens diu:\u201d\u00a1veis como se pone!\u201d<\/p>

L\u2019Ana no pot acomiadar-se, pot exercir el seu rol de mare per\u00f2 en determinats moments, quan la situaci\u00f3 la supera emocionalment, llavors, no pot fer servir les seves capacitats.<\/p>

Expliquem a la nena que necessita temps per acabar el joc i poder acceptar que se\u2019n va. Necessita temps i comprendre la separaci\u00f3 fins el proper dia. Sentim que la mare no pot pensar ni pot posar paraules i es desespera perqu\u00e8 espera obedi\u00e8ncia immediata.<\/p>

Mentre li anem parlant, la nena es calma i pot acceptar la segona vegada que la mare li proposa que es posi la jaqueta.<\/p>

Els parlem de com el dolor de la separaci\u00f3 les posa en tensi\u00f3 a les dues, tant quan en parlem com quan cal separar-se com ara.<\/p>

Quan l\u2019Ana est\u00e0 estressada no pot pensar o ren\u00fancia a fer-ho i recorre a imposar, sense tenir en compte el que pugui sentir la seva filla. La Misy actua les ansietats de la mare que nosaltres senyalem i descrivim. Al nostre treball terap\u00e8utic veiem que quan falla la funci\u00f3 continent de la mare, el beb\u00e8 actua la r\u00e0bia.<\/p>

En aquest moment veiem com busca l\u2019ajuda del tercer objecte, la terapeuta que actua com catalitzador en la relaci\u00f3 mare-beb\u00e8. \u201c\u00a1veis como se pone!\u201d. D\u2019acord amb Norman 2001, l\u2019afecte del beb\u00e8 connectat amb necessitats insatisfetes i amb el rebuig de la relaci\u00f3 amb un objecte absent i frustrant podr\u00e0 ser portat al aqu\u00ed i ara de la sessi\u00f3 i funcionar\u00e0 com un poder\u00f3s recordatori de r\u00eaverie i contenci\u00f3, per la mare.<\/p>

\u00a0<\/p>

EVOLUCI\u00d3 I CONCLUSI\u00d3<\/strong><\/p>

En una sessi\u00f3 l\u2019Ana explica amb una mica de vergonya que quan est\u00e0 enfadada o no sap com fer, es tanca a l\u2019 habitaci\u00f3 i parla amb la seva imatge al mirall, deixant anar paraulotes. Aix\u00ed, mica en mica, diu que va sabent, ella mateixa, que \u00e9s el que ha de fer. Aquest di\u00e0leg en front el mirall, ho entenem com un di\u00e0leg intern projectat, on l\u2019Ana busca una mare interna que l\u2019ajudi a pensar i que li digui el que ha de fer.<\/p>

L\u2019Ana fa amb la seva filla, com la\u201d mare\u201d del mirall fa amb ella. Educar-la en lloc de deixar-la al bressol plorant. Les seves rebequeries com expressi\u00f3 de l\u2019abandonament poden ser m\u00e9s evidents quan s\u00f3n reflectides al mirall. Mirant-se a ella mateixa al mirall, ens fa pensar que l\u2019Ana es critica: \u201c\u00a1veis como se pone!\u201d<\/p>

Winnicott ens diu que: \u201c quan el beb\u00e8 explora la cara de la seva mare, el que, el beb\u00e8 veu \u00e9s a si mateix…. La mare mira al beb\u00e8 i el que la seva cara expressa est\u00e0 en relaci\u00f3 directe amb el que ella veu\u201d<\/p>

Winnicott diu que Francis Bacon for\u00e7a a trav\u00e9s dels seus quadres la discussi\u00f3 entre la cara i el self mitjan\u00e7ant. Mirar les pintures de Bacon \u00e9s com mirar-se en un mirall i veure-hi les nostres pr\u00f2pies afliccions i les nostres pors de soledad, el frac\u00e0s, l\u2019 humiliaci\u00f3, la vellesa, la mort i la amena\u00e7a de cat\u00e0strofe innombrable.<\/p>

Fem la hip\u00f2tesi que l\u2019Ana va tenir, a la seva primera infantesa, una mare o germana amb alguna capacitat contenidora, abans que la mare emmalalt\u00eds i que actualment, reviu aquesta relaci\u00f3 en la maternitat i a la ter\u00e0pia. Aix\u00f2 li permet fer una transfer\u00e8ncia d\u2019algun objecte continent.<\/p>

La reaparici\u00f3 del pare en alguna sessi\u00f3 permet a la mare observar-se i observar la relaci\u00f3, prendre consci\u00e8ncia de la situaci\u00f3 d\u2019ell i d\u2019ella, amb projectes diferents, sense un recolzament mutu. El moviment de negaci\u00f3 i d\u2019idealitzaci\u00f3 es desf\u00e0 r\u00e0pidament. L\u2019Ana ens comunica que sent que ha trobat en la ter\u00e0pia un espai que valora, on es pot sentir continguda i ajudada ( viu l\u2019ajut ara com una cosa bona). Sent que la psicoter\u00e0pia significa realment ser mira\u2019t i existir veritablement.<\/p>

\u00a0<\/p>

SESSI\u00d3 FINAL<\/strong><\/p>

Mare i filla arriben 15 minuts tard. L\u2019Ana est\u00e0 seriosa, explica que han esperant al Miguel per\u00f2 aquest no ha aparegut. La fem adonar-se del estat de contrarietat en que la posa.<\/p>

La Misy juga entretinguda introduint figures geom\u00e8triques al forat que li correspon d\u2019un recipient. Es mostra alegre i s\u2019observa que gaudeix amb el que fa.<\/p>

30 minuts tard, arriba Miguel.<\/p>

La Misy no s\u2019immuta. Continua el joc per\u00f2 amb expressi\u00f3 seria. L\u2019Ana dona mostres de malestar degut al comportament d\u2019en Miguel.<\/p>

Comentem que sembla que la mare est\u00e0 enfadada i la Misy connecta amb l\u2019estat de la seva mare i tamb\u00e9 est\u00e0 enfadada perqu\u00e8 el pare ha arribat tard. Verbalitzem aquesta observaci\u00f3.<\/p>

En Miguel demana a la nena que vagi amb ell. La Misy respon:- no. Segueix amb lo seu. Al cap d\u2019una estona, la nena es dirigeix cap a la mare i es queda amb ella. Es fa un silenci feixuc<\/p>

El pare informa que s\u2019ha endarrerit perqu\u00e8 s\u2019havia de posar crema. Diem que amb aquest retard, potser tamb\u00e9 comunica que hi \u00e9s temporalment, que no es pot comptar amb ell. Respon llavors en un to i mirada agressiva diu: \u201c no sigas por ah\u00ed, no te confundas, yo no estoy temporalmente!<\/p>

L\u2019Ana li exigeix que parli b\u00e9. Miguel s\u2019aixeca i se\u2019n va. Segueix la sessi\u00f3 sense ell.<\/p>

L\u2019Ana ens diu: \u201c Miguel es como mi padre, que grita para hablar pero no es violento. Sabe que lo que se le ha dicho es verdad y es por eso que se va\u201d. Ana \u00e9s conscient que no ser\u00e0 la seva parella, ni far\u00e0 de pare de la seva filla, encara que reconeix que tamb\u00e9 ha rebut ajuda d\u2019ell.<\/p>

Ens diu que sent que la Misy representa el millor de la seva vida, que \u00e9s irreempla\u00e7able ! L\u2019Ana mostra satisfacci\u00f3 envers la seva filla, la qual s\u2019ha aproximat i es mostra amorosa amb ella i ara \u00e9s una nena alegre.<\/p>

Senyalem el que ha rebut de bo de la ter\u00e0pia i del centre maternal i el que pot rebre de la germana i ho reconeix. L\u2019Ana assenteix amb el cap i diu que durant aquest per\u00edode de temps, ha crescut. Una vegada ha pogut connectar amb el que \u00e9s bo, li parlem de la seva part \u201cborde\u201d que ha pogut prendre consci\u00e8ncia de la r\u00e0bia que desperta la situaci\u00f3, tot desvetllant tamb\u00e9 la seva part capa\u00e7 de pensar.<\/p>

L\u2019Ana pot pensar en la sessi\u00f3 en els empipaments, en com la perjudiquen i com li poden ser \u00fatils.<\/p>

Manifesta que ha apr\u00e8s a no enfadar-se en el centre perqu\u00e8 aix\u00f2 la perjudica. S\u2019ha adaptat a les normes i pot expressar la idea que quan arribi a Mallorca haur\u00e0 de fer el mateix a casa de la germana. Per\u00f2 tamb\u00e9 afegeix que, segons com \u00e9s tractada, per exemple per en Miguel, llavors mostrar l\u2019enfado tamb\u00e9 li fa servei per fer saber que a ella no se la pot tractar de qualsevol manera. Posa l\u2019accent que el que \u00e9s important \u00e9s trobar la forma d\u2019expressar l\u2019enfado i que ella sent que ara ho pot fer sense descontrol. Aquesta manca de control era el que havia viscut a casa seva, amb els seus pares i ella repetia.<\/p>

Veiem com tracta de comprendre i sentir la seva pr\u00f2pia r\u00e0bia quan la veu reflectida en els altres. Reconeix la seva pr\u00f2pia dignitat mitjan\u00e7ant el sentiment de ser ferida.<\/p>

\u00a0<\/p>

FINAL DE TRACTAMENT<\/strong><\/p>

\u00a0<\/p>

L\u2019Ana no pot continuar venint, arriba l\u2019autoritzaci\u00f3 i amb ella el passatge a Mallorca. S\u2019acomiada per tel\u00e8fon de la ter\u00e0pia. Al cap d\u2019uns mesos, tenim not\u00edcies mitjan\u00e7ant la seva germana que comunica que les coses van b\u00e9 a Mallorca amb l\u2019Ana i la Misy.<\/p>

En aquest proc\u00e9s s\u2019han anat desenvolupant les capacitats de la mare. L\u2019espai d\u2019observaci\u00f3, de contenci\u00f3 i pensament que hem pogut construir amb mare i filla, ha perm\u00e8s crear un espai on es reconeix la necessitat de pare per\u00f2 tamb\u00e9 posa de manifest la seva abs\u00e8ncia. Vivim una manca de la figura paterna en el rol parental. Com terapeutes exercim el lloc del tercer, com catalitzador de la relaci\u00f3 mare-beb\u00e8. El terapeuta ha d\u2019oferir la seva capacitat de r\u00eaverie i la contenci\u00f3 del nen i la mare, i treballar ajudant a que no sigui necessari recorre als mecanismes d\u2019evitaci\u00f3. El beb\u00e8 gira, a llavors, cap a la mare, amb totes les emocions, demandes i el trastorn pot ser treballat dins la relaci\u00f3 mare-beb\u00e8. Norman 2001.<\/p>

L\u2019Ana t\u00e9, ara, una millor comprensi\u00f3 de la seva r\u00e0bia i desesperaci\u00f3 i t\u00e9 m\u00e9s confian\u00e7a en les seves pr\u00f2pies capacitats.<\/p>

Es desenvolupen aspectes sans de la nena, pot buscar l\u2019objecte i pot tenir una parella interna a la seva ment. Tamb\u00e9 pot rebre i acollir els intents de la mare de contenir-la. El seu llenguatge s\u2019ha enriquit i es comunica f\u00e0cilment mentre identifica una amplia gama de sentiments de la seva mare.<\/p>

Hi ha interrogants respecte el futur de la relaci\u00f3 i el creixement de la beb\u00e8. Malgrat aix\u00f2, nosaltres sentim que mare i filla han experimentat un per\u00edode d\u2019evoluci\u00f3 encara que no sabem la solidesa que pugui tenir. Desitgem que l\u2019Ana i la Misy disposin, ara, d\u2019una experi\u00e8ncia emocional diferent en la qual puguin recolzar-se, que les ajudi en la seva nova vida, sigui quin sigui, el seu futur.\u00a0 \u00a0\u00a0<\/p><\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t<\/section>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t\t\t\t<\/div>\n\t\t","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Psicoter\u00e0pia Mare Adolescent i Beb\u00e8 SESSI\u00d3 CIENT\u00cdFICA SEP i CL\u00cdNICA 2015 Reconstruint la relaci\u00f3 tri\u00e0dica A la maternitat adolescent es donen dos processos cr\u00edtics simult\u00e0niament, l\u2019adolesc\u00e8ncia i la maternitat, ambd\u00f3s comporten canvis f\u00edsics i ps\u00edquics, Tamb\u00e9 l\u2019adolesc\u00e8ncia \u00e9s un proc\u00e9s de separaci\u00f3-individuaci\u00f3 en el que l\u2019embar\u00e0s porta a un salt en la identitat. L\u2019adolesc\u00e8ncia suposa […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":796,"comment_status":"closed","ping_status":"open","sticky":false,"template":"elementor_header_footer","format":"standard","meta":[],"categories":[1],"tags":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/793"}],"collection":[{"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=793"}],"version-history":[{"count":4,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/793\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":798,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/793\/revisions\/798"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/media\/796"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=793"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=793"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/neusgarc-cp15.wordpresstemporal.com\/neusgarciaguerra.com\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=793"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}